"És el moment més dolent des de la Transició"
Els diversos problemes físics i de salut no li permeten beure el cafè de filtre que li agrada, però el seu cervell de científic, amb un punt sorneguer, manté el to punyent dels seus comentaris
I. Carbó
Com veu la situació del país?
Crec que passa per un mal moment, el més dolent des de la Transició.
És un diagnòstic molt contundent.
És el resultat de l'acció dels successius governs de la Generalitat, en aquests 27 anys. Tots hi tenim la nostra responsabilitat. És el resultat de la mentalitat dels polítics espanyols i de tota la minoria dirigent espanyola. També és el resultat de fenòmens que fa anys eren difícilment previsibles, com la nova immigració. I també hi ha conseqüències retardades del franquisme.
La reforma de l'Estatut, ¿ha tingut efectes negatius?
Sí, perquè va ser mal enfocada. Als anys 80, jo mateix demanava la reforma de l'Estatut. Però una cosa és la reforma i una altra és fer un Estatut nou. Hi hauríem guanyat si ens haguéssim limitat a modificar alguns punts essencials, però es va voler fer una Constitució catalana. No calia i era una renúncia a exercir poder i sobirania, perquè les coses que d'acord amb l'Estatut podíem fer nosaltres, no calia deixar-les a mans del Congrés de Diputats.
Com s'hauria hagut de fer, doncs?
La finalitat dels Estatuts és establir el marc competencial i de relacions entre l'administració central i autonòmica. No calia anar més enllà.
Què hauria canviat?
La tramitació hauria pogut ser més curta i no s'hauria creat una atmosfera que ens ha perjudicat. El text del 1932 va ser redactat en pocs dies, a Núria. El de Sau va ser elaborat en un temps semblant i ràpidament aprovat per l'Assemblea de Parlamentaris. No crec que, amb la llarga elaboració, el text hagi sortit millor en tècnica jurídica. Més aviat hi hem perdut. La reforma s'hauria d'haver limitat a unes quantes qüestions, i sobretot al finançament i a buscar una fórmula per fer reconèixer que l'Estatut ha d'estar per sobre de les lleis orgàniques ordinàries. A la pràctica, qualsevol llei orgànica nova pot desfer allò que diu l'Estatut.
¿Hi ha una fractura entre polítics i ciutadans que causa l'abstenció?
Hi ha gent que se sent poc interpretada pels cinc partits que estan representats al Parlament i això explica l'abstenció. I el procés de l'Estatut ha amplificat aquest sentiment. Ningú no entén que, si hi havia un govern tripartit a la Generalitat, aquests tres partits no fessin bloc a Madrid per defensar l'instrument més important de l'autogovern. Per comptes d'això, van anar amb posicions diverses.
¿Veu capacitat el govern per impulsar el desplegament de l'Estatut i afrontar reptes com les noves infraestructures i el desenvolupament del país?
El tripartit de Maragall va tenir un balanç negatiu. És un fet objectiu que no van saber gestionar l'Estatut i van tenir problemes interns d'imatge i cohesió. Ara, l'Entesa ha buscat un perfil més discret, de gestió. En aquest cas es pot dir en justícia que no han estat de sort. El govern Montilla no és responsable ni del caos de l'aeroport ni de les avaries de Renfe ni de l'apagada. Ara bé, el perfil que ha adoptat no és el més adequat per superar aquests dèficits.
Algunes veus reclamen donar més preferència a l'eix nacional que al social.
Les dues opcions són legítimes, però en un país que està en la situació de Catalunya, un país dominat des de fa segles i en perill de desaparició com a entitat nacional, crec que s'hauria de primar l'opció nacional. Admeto, però, que en el moment que ERC va fer president Maragall, l'argument de la necessitat del canvi i de la renovació tenia el seu pes. Curiosament, aquest argument no s'ha aplicat ni a l'Ajuntament ni a la Diputació de Barcelona.
Com veu el futur de les relacions Catalunya - Espanya?
Han estat sempre difícils i ara més que mai, pels canvis de la societat catalana. Si nosaltres fóssim una societat homogènia i ben cohesionada, les actituds d'anar progressant gradualment es justificarien perquè segurament tenen avantatges. Però estem en una situació molt delicada i no ens podem permetre perdre temps. L'opció de treure càrrega política a la llengua, fa 80 anys potser era adequada. Però ara, quan el català és tan minoritari en una societat on la influència tecnològica és tan important, la qüestió es planteja de forma distinta. Aplicant estrictament els mecanismes de mercat, el català desapareix. En una situació d'indiferència institucional, el català està condemnat. Per sobreviure necessitem posicions de més duresa. La immigració és un gran problema per a la majoria de països europeus. Però els que tenen estructura d'Estat ho viuen de forma diferent. A França, hi ha problemes derivats de la immigració, però no lingüístics. Aquí, aquest és un problema afegit.
Els seus comentaris per la substitució de Carod i Puigcercós a la direcció d'ERC han provocat força enrenou.
Bé, jo agraeixo la importància que em donen persones com l'Alfred Bosch a l'AVUI, encara que el fet de tenir 90 anys no em pot privar d'opinar sobre la situació política ni sobre el partit que ha estat i és el meu de tota la vida. I quan Bosch diu que s'ha de deixar que els nous dirigents cometin els seus propis errors, per mi això estaria justificat si els nous portessin dos o tres anys a la direcció. Però n'hi porten onze, si no m'equivoco.
ERC és la tercera força del país.
Ja s'ha vist el que dóna de si. S'ha arribat a les màximes cotes electorals des de la República, però això no ha conduït a una millora de la situació del país, i no és desmesurat dir que s'hauria de canviar d'estratègia.
La seva opinió coincideix amb la de Carretero. Creu que l'exconseller pot ser l'element de canvi d'ERC?
He desitjat i desitjo sort a Carretero. Vaig ser a la seva presentació i em va agradar el que deia, però dubto molt que se'n surti en el congrés d'ERC, tal com el partit està estructurat.
¿Esquerra ha estat més tocada que altres partits per tota la confusió creada al voltant de l'Estatut?
El partit ha estat més tocat que els altres perquè, després d'aprofitar-se d'Esquerra, l'han menystingut: el pacte de Zapatero amb Mas, l'expulsió dels consellers d'ERC del govern de Maragall... El tracte rebut no es correspon a l'esforç que ERC ha fet. Però es fa difícil d'entendre que el partit que ha demanat el no a l'Estatut torni després a la situació anterior i repeteixi el pacte amb els mateixos que el van fer fora del govern. No diré que s'hagués d'haver fet president Artur Mas. Per mi, la posició correcta d'ERC era anar a l'oposició.
Què haurien de fer Carod i Puigcercós?
Perquè una nova estratègia fos creïble, haurien de donar pas a nous dirigents, sense que això signifiqués que haguessin de quedar exclosos de la direcció ni que no continuessin tenint-hi un paper fonamental.
I ERC, què hauria de fer amb el govern?
Revisar el pacte sobre la base del qual va ser constituït.
* Heribert Barrera és expresident del Parlament i antic secretari general d'ERC
I. Carbó
Com veu la situació del país?
Crec que passa per un mal moment, el més dolent des de la Transició.
És un diagnòstic molt contundent.
És el resultat de l'acció dels successius governs de la Generalitat, en aquests 27 anys. Tots hi tenim la nostra responsabilitat. És el resultat de la mentalitat dels polítics espanyols i de tota la minoria dirigent espanyola. També és el resultat de fenòmens que fa anys eren difícilment previsibles, com la nova immigració. I també hi ha conseqüències retardades del franquisme.
La reforma de l'Estatut, ¿ha tingut efectes negatius?
Sí, perquè va ser mal enfocada. Als anys 80, jo mateix demanava la reforma de l'Estatut. Però una cosa és la reforma i una altra és fer un Estatut nou. Hi hauríem guanyat si ens haguéssim limitat a modificar alguns punts essencials, però es va voler fer una Constitució catalana. No calia i era una renúncia a exercir poder i sobirania, perquè les coses que d'acord amb l'Estatut podíem fer nosaltres, no calia deixar-les a mans del Congrés de Diputats.
Com s'hauria hagut de fer, doncs?
La finalitat dels Estatuts és establir el marc competencial i de relacions entre l'administració central i autonòmica. No calia anar més enllà.
Què hauria canviat?
La tramitació hauria pogut ser més curta i no s'hauria creat una atmosfera que ens ha perjudicat. El text del 1932 va ser redactat en pocs dies, a Núria. El de Sau va ser elaborat en un temps semblant i ràpidament aprovat per l'Assemblea de Parlamentaris. No crec que, amb la llarga elaboració, el text hagi sortit millor en tècnica jurídica. Més aviat hi hem perdut. La reforma s'hauria d'haver limitat a unes quantes qüestions, i sobretot al finançament i a buscar una fórmula per fer reconèixer que l'Estatut ha d'estar per sobre de les lleis orgàniques ordinàries. A la pràctica, qualsevol llei orgànica nova pot desfer allò que diu l'Estatut.
¿Hi ha una fractura entre polítics i ciutadans que causa l'abstenció?
Hi ha gent que se sent poc interpretada pels cinc partits que estan representats al Parlament i això explica l'abstenció. I el procés de l'Estatut ha amplificat aquest sentiment. Ningú no entén que, si hi havia un govern tripartit a la Generalitat, aquests tres partits no fessin bloc a Madrid per defensar l'instrument més important de l'autogovern. Per comptes d'això, van anar amb posicions diverses.
¿Veu capacitat el govern per impulsar el desplegament de l'Estatut i afrontar reptes com les noves infraestructures i el desenvolupament del país?
El tripartit de Maragall va tenir un balanç negatiu. És un fet objectiu que no van saber gestionar l'Estatut i van tenir problemes interns d'imatge i cohesió. Ara, l'Entesa ha buscat un perfil més discret, de gestió. En aquest cas es pot dir en justícia que no han estat de sort. El govern Montilla no és responsable ni del caos de l'aeroport ni de les avaries de Renfe ni de l'apagada. Ara bé, el perfil que ha adoptat no és el més adequat per superar aquests dèficits.
Algunes veus reclamen donar més preferència a l'eix nacional que al social.
Les dues opcions són legítimes, però en un país que està en la situació de Catalunya, un país dominat des de fa segles i en perill de desaparició com a entitat nacional, crec que s'hauria de primar l'opció nacional. Admeto, però, que en el moment que ERC va fer president Maragall, l'argument de la necessitat del canvi i de la renovació tenia el seu pes. Curiosament, aquest argument no s'ha aplicat ni a l'Ajuntament ni a la Diputació de Barcelona.
Com veu el futur de les relacions Catalunya - Espanya?
Han estat sempre difícils i ara més que mai, pels canvis de la societat catalana. Si nosaltres fóssim una societat homogènia i ben cohesionada, les actituds d'anar progressant gradualment es justificarien perquè segurament tenen avantatges. Però estem en una situació molt delicada i no ens podem permetre perdre temps. L'opció de treure càrrega política a la llengua, fa 80 anys potser era adequada. Però ara, quan el català és tan minoritari en una societat on la influència tecnològica és tan important, la qüestió es planteja de forma distinta. Aplicant estrictament els mecanismes de mercat, el català desapareix. En una situació d'indiferència institucional, el català està condemnat. Per sobreviure necessitem posicions de més duresa. La immigració és un gran problema per a la majoria de països europeus. Però els que tenen estructura d'Estat ho viuen de forma diferent. A França, hi ha problemes derivats de la immigració, però no lingüístics. Aquí, aquest és un problema afegit.
Els seus comentaris per la substitució de Carod i Puigcercós a la direcció d'ERC han provocat força enrenou.
Bé, jo agraeixo la importància que em donen persones com l'Alfred Bosch a l'AVUI, encara que el fet de tenir 90 anys no em pot privar d'opinar sobre la situació política ni sobre el partit que ha estat i és el meu de tota la vida. I quan Bosch diu que s'ha de deixar que els nous dirigents cometin els seus propis errors, per mi això estaria justificat si els nous portessin dos o tres anys a la direcció. Però n'hi porten onze, si no m'equivoco.
ERC és la tercera força del país.
Ja s'ha vist el que dóna de si. S'ha arribat a les màximes cotes electorals des de la República, però això no ha conduït a una millora de la situació del país, i no és desmesurat dir que s'hauria de canviar d'estratègia.
La seva opinió coincideix amb la de Carretero. Creu que l'exconseller pot ser l'element de canvi d'ERC?
He desitjat i desitjo sort a Carretero. Vaig ser a la seva presentació i em va agradar el que deia, però dubto molt que se'n surti en el congrés d'ERC, tal com el partit està estructurat.
¿Esquerra ha estat més tocada que altres partits per tota la confusió creada al voltant de l'Estatut?
El partit ha estat més tocat que els altres perquè, després d'aprofitar-se d'Esquerra, l'han menystingut: el pacte de Zapatero amb Mas, l'expulsió dels consellers d'ERC del govern de Maragall... El tracte rebut no es correspon a l'esforç que ERC ha fet. Però es fa difícil d'entendre que el partit que ha demanat el no a l'Estatut torni després a la situació anterior i repeteixi el pacte amb els mateixos que el van fer fora del govern. No diré que s'hagués d'haver fet president Artur Mas. Per mi, la posició correcta d'ERC era anar a l'oposició.
Què haurien de fer Carod i Puigcercós?
Perquè una nova estratègia fos creïble, haurien de donar pas a nous dirigents, sense que això signifiqués que haguessin de quedar exclosos de la direcció ni que no continuessin tenint-hi un paper fonamental.
I ERC, què hauria de fer amb el govern?
Revisar el pacte sobre la base del qual va ser constituït.
* Heribert Barrera és expresident del Parlament i antic secretari general d'ERC
--------------------
Notícia recent a Racó CatalàArticle sobre Heribert Barrera, Pere Bonnin
'Què pensa Heribert Barrera?' (fitxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada